Videojocs femenins?

Per què els videojocs de noies han de ser aquests?

Un dia estava una mica avorrida i no sabia què fer. Total que em vaig disposar a visitar alguna d’aquestes pàgines d’internet que permeten jugar online. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que hi havia jocs per a noies! Tota contenta vaig pensar: mira que bé, que saben que les noies també som usuàries de videojocs i han pensat en nosaltres. Ai… però m’esperava una ingrata sorpresa! Quan vaig triar un dels jocs (no sabia què m’anava a trobar perquè estava en japonès) em va caure l’ànima als peus.

Jocs per a noies, pel que vaig poder comprovar, és sinònim de perruqueries, d’estilista… jocs que no tenen en compte la capacitat intel·lectual de la dona i que es basen en: pentina, tenyeix amb aquest color, maquilla l’ull i els llavis, posa aquesta roba… perdoneu, però quina gràcia té?

Em va decebre pensar que encara avui estem pendents d’aquesta mena de tòpics. Segurament hi hagi noies que s’ho passin bé amb aquests videojocs, però no creieu que perpetuen els clàssics papers de la dona? Clar, com a dona no em pot agradar per exemple jugar a futbol? Encara que sigui femení? Només m’han d’agradar totes les coses que tinguin relació amb la moda i l’estètica? Em va semblar molt injust.

El que em va faltar va ser que em posessin un especial de Sexo en Nueva York i em diguessin: “Ara fes de guionista i acaba el final d’aquesta pel·lícula (gens previsible). La veritat és que no em sento gens representada amb aquest tipus de jocs i pel·lícules i preferiria que no m’insultessin de manera gratuïta i tan subtil.

A les noies també ens agraden els mateixos jocs que als nois. No només ens agrada jugar al Sing Star, tenim un ampli espectre de jocs i gustos similars als dels nois. No entenc com a aquestes alçades de la vida encara hi ha uns caps pensants que és pensen que el públic objectiu femení només es veu atret per aquelles coses que tenen a veure amb el clàssic estereotip de la dona. Doncs no, jo de petita jugava als Micro Machines amb el meu germà, però també amb la Barbie.

Em sembla que ja és hora de canviar aquesta concepció masclista que alguns tenen de la dona. Ja han passat molts anys, algunes no sabem ni cosir un botó!