Tinc un emulador de NES al meu navegador!

Aquells veterans del món dels videojocs (que en molts casos és el mateix que dir veterans del món de la informàtica) que sentin enyorança per certes llegendàries creacions de la dècada dels 80 i dels 90, tenen una oportunitat en els emuladors com el MAME per reviure aquells jocs amb uns gràfics toscs i primitius, que sens dubte farien riure a qualsevol vailet d’avui en dia que els veu àmpliament superats per qualsevol telèfon mòbil mínimament potent. Però és que aquells Commodores, Amstrads o Spectrums són màquines molt entranyables per a aquells que com jo (que estic al bell mig de la trentena i la quarantena) vam començar a donar les nostres primeres passes en el món dels ordinadors precisament amb aquestes màquines i amb noms mítics com poden ser l’Arkanoid, el Super Mario, el Prince of Persia, Ghostbusters o Xevious. I naturalment, de l’entranyabilitat a voler tornar a reviure ni que sigui momentàniament o parcialment aquelles màquines hi ha un pas.

Jugar amb aquestes petites meravelles de la tècnica és, sobretot per a aquells que no en posseeixin un en bon estat, quelcom gairebé impossible. I molts són els que ara per ara es deuen estar estirant dels cabells perquè van llançar aquell Spectrum o Commodore que tantes hores de felicitat els havia donat però que al mateix temps tanta nosa els feia en aquell calaix o armari. Així doncs, els emuladors són la solució ràpida i fàcil per poder executar els nostres antics jocs en un ordinador modern.

Cal tenir en compte els ‘handicaps’ als que s’enfronta un joc antic en una màquina recent: en primer lloc, una arquitectura diferent de la que originalment l’executava i, sobretot, una velocitat de rellotge increïblement superior. Jo recordo encara quan vaig passar del meu primer PC amb un processador de 8 megaherços (i 512 KB. de memòria. Si, heu llegit bé, 512 kilobytes) a un 486 a 50 MHz.; tenia un joc que es deia Digger que en executar-lo per primer cop a la nova màquina no em va deixar ni l’oportunitat d’acariciar el teclat… va acabar la partida gairebé abans de començar per la velocitat que havia imprès al joc el nou processador.

Els emuladors, a l’igual que las màquines virtuals hardware tipus VMware per al programari “seriós”, el que fan és simular el funcionament d’un maquinari concret per a què el joc funcioni exactament de la mateixa manera a què ho feia a la màquina original, només havent de salvar la distància dels controladors. I és aquí on arribem a FireNES.

FireNES

Aquest programari és una extensió del conegut navegador web Firefox, el que el converteix en un emulador poc usual. La majoria d’aquests programes s’instal·len i executen directament sobre un sistema operatiu tipus Windows, Linux o Mac OS X. Però això no representa cap problema per a FireNES, només haurem de ser conscients de que el programa i, per tant, el joc, s’executaran dins del nostre navegador web.

El codi del programa està basat al seu torn en un altre emulador, vNES, construït per a ser emprat amb el programari Java com un plug-in o applet. Al ser multiplataforma aquest llenguatge de programació, vNES es pot executar sobre Windows, Linux o Mac OS X.

FireNES és compatible amb Firefox 2, però presenta alguns problemes amb Firefox 3 que han fet que fos retirat de la llista d’extensions disponibles per a aquesta versió concreta del navegador lliure. Com que la majoria de distribucions Linux sortides els darrers dos/tres mesos inclouen alguna de les versions prèvies de Firefox 3, és molt fàcil que els usuaris del sistema del pingüí es trobin amb què no poden instal·lar-lo directament.

Per pal·liar aquest problema, el creador de l’aplicació ha posat a disposició dels usuaris un enllaç per a instal·lar directament l’aplicació, operació que es pot dur a terme des de qualsevol de les versions del navegador de la guilla.

I els jocs?

Si no disposem de ROM’s per als nostres jocs preferits o no tenim el material necessari per extreure-les dels originals, sempre podem recórrer a l’àmplia base de dades de la pàgina de l’emulador vNES (fins i tot es poden jugar en línia, sense haver d’instal·lar res). I si no queda més remei, podem anar-los a buscar en programes P2P, però aquí cal indicar que si bé n’hi ha molts als quals ja els han caducat els drets de propietat intel·lectual, d’altres encara hi estan sotmesos. Aquí cadascú amb la seva consciència ;-)

Abandonware

Un altre recurs és recórrer a l’abandonware, terme que designa -i no només en els jocs- tots aquells programes d’ordinador que ja no són mantinguts i actualitzats per les companyies creadores i que s’ofereixen per a lliure descàrrega a Internet.

Amb tan sols introduir el mot abandonware al Google, obtindrem un gran llistat de llocs web relacionats. Per experiència persona, us dic que tant li fa per on començar a cercar; de fet, en aquest cas és cert que tots els camins duen a Roma, perquè la comunitat abandonware sembla estar molt unida i compartir-ho tot, de manera que si no trobes el joc que busques en una plana, segurament el trobaràs a la següent. Perquè, a més, m’he trobat amb què totes les planes d’aquesta mateixa temàtica estan sorprenentment ben unides per enllaços ben visibles que ens permeten navegar de l’una a l’altra amb molta comoditat i rapidesa.

L’experiència de jugar amb un d’aquests programes a vells jocs de fa una o dues dècades (o més) la recomano a tothom: a la generació de llavors, per a recordar vells temps que, amb l’òptica de l’edat, es veuen com a millors, i al jovent actual perquè amb això descobriran un món en el que si bé els gràfics eren més senzills i menys espectaculars i les 3D només existien a la imaginació, l’entreteniment era màxim gràcies a les grans dosis d’inventiva que hi posaven desenvolupadors i jugadors, que per ambdues bandes calia.

Finalment, no vull acabar aquest article sense fer una crida a tots els lectors que vulguin experimentar no només amb el FireNES, sinó amb qualsevol emulador, per a què ens expliquin les seves experiències.