Gaudeix dels millors jocs des del teu ordinador
...jugar al poker online sense que ningu et prenes el pel. m'equivocava, ja que es exactament igual que anar a las vegas (o aixi es representa al meu imaginari una bona partida de poker) i jugar una partida en viu i en directe. tot net, cap jugada fora de dubte. claredat des del principi.
pero la claredat del joc no significava que jo no anes a buscar venjanca. haver trencat l'harmonia del grup d'amics es mereixia un castig dur. l'altivesa amb la que ens havia tractat mereixia un pla diabolic, i qui millor que jo per pagar-li amb la mateixa moneda, i mai millor dit. aixi que com que jo tambe tinc un mac, sr.x, tot i que no sigui un portatil tambe puc jugar al poker online, muhahahaha. i aixi s'iniciava la meva venjanca i objectiu numero 1: guanyar-li totes les partides de poker que fos possible.
abans em vaig registrar i per tal de fer-ho efectiu vaig haver de passar un tramit de baixada del software adient pel meu mac. un cop fet... el mon que tenia davant era practicament d'ensomni. milers de partides, amb milers de participants. nomes em feia falta trobar al meu amic sr.x. en aquest punt va ser on vaig trobar el vertader problema al meu plantejament: on era? com podia saber si en aquell moment estava jugant? com m'havia deixat cegar per la sed de venjanca i no havia caigut en aquell petit detall?
tenia un problema i havia de trobar la solucio. el meu honor estava en joc i... si sabia el seu usuari, nomes calia esbrinar la clau d'acces i tenia tota una vida per saber-ho. no va ser massa dificil, la veritat. relacionant termes vaig donar amb la clau que obriria la porta de la meva venjanca: texas holdem. un cop dins del seu alter ego en questions de poker vaig passar-me tota la nit jugant, mes aviat perdent. vaig aconseguir perdre tantes partides que encara em costa creure-ho i quant mes perdia, mes ganes tenia de tornar a perdre. vaig parar en el moment que em va semblar que ja s'havia consumat la meva venjanca. ben mirat, ja li havia fet la punyeta i ja havia perdut prou calerons.
i ja que hi era... per que no provar sort amb el meu compte? em vaig deixar dur, i havia perdut tantes partides que per art de magia vaig comencar a jugar com una professional. aixi es com vaig guanyar els meus primers 120 euros. una nit, des de casa, escoltant musica i comoda davant l'ordinador. que mes puc demanar? doncs l'ambicio s'ha apoderat de mi i ja que trobar feina es molt complicat, tenir un ingres extra no esta gens malament. en quant al meu amic sr.x... sempre li estare agraida per la seva altivesa. mai ha entes com va arribar a perdre 200 euros sense jugar, pero be, jo calladeta, i vosaltres tambe.
foto: mac per fraserspeirs a flickr...
Afegir a Del.Icio.Us
