Pokemon també treu bona nota amb DS

Pokemon, camí de ser un clàssic

Malgrat ja fa molts anys que van aparèixer al mercat, resulta difícil ignorar la gran capacitat d’atracció que tenen els jocs de Pokemon. Poc té ja a veure amb la sèrie animada que va enganxar a molts als vuit anys, i encara i així el públic respon a la crida d’aquestes extranyes criatures. El més curiós és que malgrat la fórmula jugable no ha canviat, encara funciona.

Una partida de Pokemon és semblant a jugar, salvant les distàncies, a qualsevol Tycoon. Un ja sap el que hi ha, el que s’espera, nous temes i gràfics però jugablement estem parlant de productes quasi iguals. Tanmateix, en el cas de Pokemon l’atractiu té a veure amb la màgia d’emprendre una aventura, una espècie de viatges iniciàtics que es recomencen des de l’any 1999. Si us sembla analitzen la fórmula miracle de Pokemon, que li ha permès mantenir le mateix joc per a Nintendo DS, Gameboy Advance i GameBoy Color.

Èxit a Nintendo DS

Com la tradició de la sèrie requereix, les noves aventures de Pokemon ens arriben en dues versions quasi idèntiques. La diferència entre la versió Perla i Diamant consisteix en la presència d’un grup de criatures específic per versió. L’objectiu del joc consisteix a capturar el major nombre de Pokemon salvatges i d’entrenar-los per a enfrontar-los contra els líders de cada àrea i així aconseguir els trofeus.

A la nova regió de Sinnoh, l’aventura de Pokemon Perla i Diamant ens proposa aquesta caça de pokemon salvatge. De tant en tant vindrà el nostre rival a provar el nostre talent com a entrenador. Tres nous Pokemon són presentats a l’aventura Tortipouss, Ouisticram i Tiplouf. La situació inèdita posa també en escena els membres de l’Equip Galaxy, que realitzen experiments Pokemon amb la finalitat de controlar eternament la regió.

Encara que gráficament estem parlant d’un videojoc auster no pensem que suposi cap disgust als habituals de la saga. Li ha afegit certs efectes 3D que onen profunditat als gràfics, i no hi ha canvis sifnidicatius en l’apartat tècnic. La pantalla tàctil s’ha explotat molt poc, i el fet de no poder controlar-ho tot porta el risc d’incitar al jugador al clàssic ús dels botons.

La connexió wi-fi ens permet fer canvis de Pokemon i organitzar duels amb jugadors de tot el món, fins i tot amb un xat per veu a través del micro de Nintendo DS.

Cridat a ser un èxit de vendes, Pokemon Perla ens va portar a l’èoca en la que la sèrie animada triomfava al nostre país. Deixa un gust una mica decepcionant a causa de la poca evolució del joc. Encara i així no és un mal videojoc.