Èxit rotund del joc de Facebook

Un dels nous entreteniments que trobem a Facebook és Farmville, un joc on aprens a ser granger. Tot i que a primera vista no us cridi l’atenció, puc assegurar que és entretingut, jo diria que massa. La mecànica del joc consisteix en proliferar dins del món dels grangers. Es comença amb un terreny que s’ha de començar a llaurar, sembrar i quan estigui a punt, collir. Aleshores comences a avançar en el joc, és a dir, els teus esforços donen fruit (i mai millor dit) i amb la collita pots començar a vendre els productes, per tal de millorar en l’àmbit de l’agricultura.

Segons va avançant sumes diners i punts, els diners seran útils per millorar i convertir-te en un granger excel·lent. Pots comprar més terrenys, arbres, animals, llavors… i així la teva extensió de terreny cada cop es fa més gran, i per tant, la proliferació més evident. Així tots els elements nous que vagis incorporant a la teva granja incrementaran el teu capital fins a límits insospitables.

D’altra banda el joc no és queda aquí, ja que existeix la interacció amb els teus amics de Facebook. Els pots convidar a que treballin a la teva granja i t’ajudin, per exemple, a netejar. Ells també et poden convidar a tu, i aleshores es quan té sentint el joc perquè amb la retroalimentació d’uns i altres, el joc s’estén i té més interès continuar amb les labors de la granja. Segurament vulguis ser el millor dels teus amics dins del món de Farmville, i així, com qui no vol la cosa, estiguis enganxat a l’ordinador durant un parell d’hores.
Continuar llegint »

Un clàssic que es renova per a no morir

M’encanta poder escriure sobre videojocs i més si són dels meus preferits. El post passat vaig tractar el Guitar Hero, però avui…avui toca el clàssic entre els clàssics, Mario Kart! Aquest cop, però escriuré sobre la versió més nova, ja que esta tan ben aconseguida que em sembla impossible que algú no en sigui addicte.

La versió més nova és per a Wii i té l’opció de multijugador i de jugar online, detalls que encara fan més divertit el joc perquè així s’allarguen les partides en el peculiar món d’en Mario. A més la gran novetat d’aquesta versió del Mario Kart és que es pot jugar amb volant. Pels que siguin més clàssics poden continuar jugant amb el wimmote i el Nunchako, però pels més atrevits també existeix el volant. Pels que siguin una mica patosos, doncs bé, sempre podran divertir-se al caure, xocar, etc. però el volant segueix exactament les nostres indicacions, així que no hi ha excusa vàlida. Podeu triar entre kart o moto, depenent dels vostres gustos. L’elecció de la moto és divertida, però una mica suïcida.

Una de les coses que més m’agrada de jugar al Mario Kart és quan agafes alguns objectes determinats (en aquest cas un bolet) durant la carrera pots fer-te més gros i així aixafes als contrincants (muhahahaha), i també n’hi ha un altre que fa que agafis més velocitat. Personalment no em serveix de molt perquè quan vaig una mica més ràpid acabo a la cuneta, però bé, tot és intentar-ho.
Continuar llegint »

Un joc per a totes les edats!

Per fi em toca escriure sobre un videojoc amb el que he disfrutat durant hores, sense importar-me (per primer cop en tota la meva vida) si era capaç de coordinar, si els veïns sentien la música o si havia de fer més coses durant el dia. El Guitar Hero és tan absorvent que amb la història de fer-me unes quantes gires m’he oblidat de fer rentadores, estudiar i gariebé de respirar.

Bé, el pack del Guitar Hero ve amb el joc i una guitarra de plàstic (una mica cutre, per ser una rèplica d’una Gibson SG), però la veritat és que en quant comences la partida t’oblides que el pes de la guitarra és tan lleuger com una ploma. En realitat, que el perifèric no s’acosti a la realitat és el que menys importa perquè el joc et transforma en una estrella. És possible que per a ments que funcionen a base d’imaginació -com la meva- la transportació espacial a qualsevol local de mala mort sigui més senzilla, però tot i així val la pena jugar-hi.

En quant a la jugabilitat val a dir que el Guitar Hero no ha estat plantejat com un simulador realista, naturalment no tots sabem tocar la guitarra. Per tant, a la guitarra hi trobem 5 botons que representen diferents notes. En quant comencen a sonar els primers acords de la cançó ens hem d’espavilar perquè les notes que apareixen a la pantalla són les que hem de tocar nosaltres amb la guitarra. Depenent del nivell haurem de tocar varies notes a la vegada, el que farà que els nostres dits es ressentin al no ser capaços de coordinar, haurem d’allargar notes i fins i tot ens deixa temps per a la improvisació. Tot plegat fa sumar punts, assegurant els “piques” amb els companys de partida.
Continuar llegint »

El joc recrea la Terra Mitja

El Senyor dels Anells Online: Ombres de Angmar és un MMORPG que lluny d’aprofitar el nom de la saga a la qual pertany es converteix en un títol amb identitat pròpia. Diversió i jugabilitat són les claus amb les quals es presenta el títol realitzat per Turbine Entertainment. En aquest joc tindrem la possibilitat d’encarnar a un personatge d’aquells que habitaven en la Terra Mitja, tot sota els esquemes jugables implantats en World of Warcraft.

Un videojoc al que, sens dubte, li deu bastant. Destaca igualment que es tracta d’un videojoc fet des del respecte a la figura de Tolkien, està totalment basat en els llibres. Molt més fidel als llibres que la pròpia pel·lícula. El Senyor dels Anells OnlineJugablemente ens trobem amb sistema basat en el desenvolupament de nivells que olora bastant bé a Everquest, encara que té finalment una mica més de semblança a World of Warcraft. Són cinquanta nivells que caldrà anar desenvolupant a mesura que anem completant amb èxit els diferents ?quests? que el títol ens proposa.

Però el primer que hem de fer abans de començar a jugar és crear el nostre propi personatge triant quin tipus de cara tindrà, color de pell, cort de pèl i detalls com la seva complexió física. És necessari a més, triar entre una de les set classes que presenta: que ens tenen acostumats la majoria de MMORPG de cort medieval-fantàstic: Burglar, Captain, Champion, Guardian, Hunter, Lore-màster i Minstrel. El Senyor dels Anells Online és un MMORPG amb el qual podrà iniciar-se en el gènere ’sang nova’.
Continuar llegint »

Avatar, el videojoc

Està sent una autèntica revolució en el món del cinema. La pel·lícula Avatar, dirigida pel gran James Cameron, ha copsat l’atenció de milions d’espectadors de tot el món amb un film que, a més d’una trama argumental interessant, un treball d’animació espectacular i un marketing perfecte, inclou la opció de veure-la en 3D al cinema. Possiblement molts espectadors han conegut aquesta opció gràcies a Avatar, si bé anteriorment ja s’han fet pel·lícules en digital com per exemple Bolt, entre d’altres.

Al costat de la pel·lícula, qui pensés que el videojoc tindria el mateix èxit sembla que està equivocat. És difícil igualar la qualitat de la pel·lícula malgrat la tecnologia que els videojocs actuals tenen, però no tot radica en la qualitat del videojoc. Per començar, el videojoc d’Avatar va sortir al mercat abans que la pel·lícula, un fet que ha provocat que malgrat la campanya de promoció molts jugadors no el compressin fins a veure el film.

Només després de la seva estrena al cinema el videojoc ha remuntat i ara podem parlar d’un fracàs entre cometes, doncs el seu nivell de vendes es pot considerar interessant, però lluny del que s’esperava. La polèmica ha estar important, fins al punt que Ubisoft ha culpat del fracàs a l’estrena de la pel·lícula, feta més tard del que s’esperava.
Continuar llegint »

Torna Vance, el nostre protagonista

Avui volem analitzar un joc que ja compta amb quasi tres anys d’història però encara dóna a parlar. Fa bastants temps un lector del blog ens preguntava sobre la possibilitat d’una versió para Playstation 2 del GTA: Vice City Stories que tant ens va agradar jugar en PSP. I mesos després vam viure la conversió de PSP a PS2 que aportava més aviat poc. La trama argumental de Grand Theft Auto respectava la història desenvolupada en Vice City, el mateix lloc en el qual es va desenvolupar el Vice City original, però dos anys abans, en 1984.

La ciutat que ve podria veure’s com un paradís de platja semblant al Miami dels anys 80, té un rerefons de corrupció i es mostra com el lloc idoni per a narcotraficants, extorsionistes i mafiosos. El protagonista del joc és Victor Vance, germà de Lance Vance. Entre els nous personatges secundaris que apareixen en el videojoc destaquen Louise Williams, dona maltractada pel seu marit Marty amb el qual treballarem també, que ens guiarà a assentar les bases en la tasca com emprenedors del nostre propi imperi mafiós; Reni Wussel-Maier, un europeu productor de cinema de sèrie B, les missions de la qual seran de les més entretingudes i ens serveix d’enllaç de contacte amb altres importants personatges com el propi Phil Collins, que donarà un concert en la ciutat i al que hauríem de defensar dels ‘matons’ a sou que volen acabar amb ell.

Tenim per davant prop de seixanta missions a realitzar, amb el temps serem rics. Com sempre: extorsió, aparcament, contraband, robatoris, drogues i prostitució. Per a qui se’ls faci curt tenim missions secundàries com exercir de taxistes, policies, escombriaires, carreres il·legals… Jugablement guanya respecte la versió PSP gràcies al còmode comandament de control i els seus dos estics analògics. Una altra novetat que aporta és la possibilitat de controlar tot tipus de vehicles que apareixen en el joc. Les motos d’aigua tornen a ser francament espectaculars. No obstant això, s’ha eliminat el mode multijugador (no ens pregunteu per què).
Continuar llegint »

Avui dia podem veure al cinema una gran quantitat de pel·lícules de les quals es fa després un videojoc, com per exemple la recent estrenada Avatar, Planet51… que ja tenen el seu videojoc. Però, ha passat a l’inrevés? Sabeu sobradament que sí, però això és cosa de temps enrere més que de l’actualitat.

El pas dels anys ens han deixat alguns videojocs que han fet el salt al món del cinema, i també succeeix a l’inrevés amb altres entregues. Gràcies a aquesta tendència hem tingut la sort -no sé si bona o dolanta- de visionar artefactes i pervesions de l’estil de Super Mario Bros, Street Fighter, Mortal Kombat, Tomb Raider, Final Fantasy, Resident Evil, Doom i Silent Hill. Crec que fins ara cap ha rebut nominacions als sempre cobdiciats Oscars.

Cal dir que algunes van fer bona taquilla, com Tomb Raider, que més que res va tenir bona acceptació per la força del videojoc i per l’encarnació de Lara Croft en el cos de Angelina Jolie, una garantia d’èxit en aquells temps, ara menys.
Continuar llegint »

Pro Evolution Soccer 2010

Parlar de PES, o Pro Evolution Soccer, era fa uns anys parlar del referent dels videojocs de futbol de tot el mercat. Molts havíem gaudit anteriorment amb les entregues de FIFA per a la Super Nintendo però ens havíem cansat de fer gols per l’escaire amb facilitat i de repetir les mateixes jugades.

És aleshores quan va aparéixer la primera entrega de PES, un joc que ens oferia moltes més possibilitats. Moviments diferents, fintes, més flexibilitat i jugabilitat a les passades, passades en profunditat, gols des de totes les bandes, més dificultats per a guanya fins i tot en el mode senzill, i una caracterització molt més bona dels personatges.

El joc ha anat evolucionant any rere any i ara sembla que està estancat. Així ho confirmen molts aspectes del Pro Evolution Soccer 2010 que va sortir al mercat fa uns mesos. Mentiria si no el recomanés perquè em continua agradant, però també és cert que té massa similituds amb els anys anteriors.
Continuar llegint »

Avui volem aprofundir en un dels jocs que ja vam aconsellar com a videojoc per al Nadal 2009 en un post anterior. Sense cap mena de dubte, Assassin’s Creed 2 és una de les entregues més esperades de tot l’any després d’una primera versió que va comportar molts dubtes.

És cert que Assassin’s Creed va ser un dels videojocs més atractius en el moment de la seva estrena, però amb el pas del temps es va demostrar que, un cop superades les quatre primeres hores de joc, la davallada de qualitat era massa notable.

Tanmateix, la segona part del videojoc d’Ubisoft ha corregit tots els errors del passat, o gran part, per a oferir un joc complet de principi a final. El protagonista del joc torna amb les seves impressionants fites i en aquesta ocasió s’escapa amb Lucy de Abstergo i amb Animus. Recordem que ens situem al segle XV, època de llibertinatge i vides molt disperses on tot valia. Tanmateix, Ezio Auditore de Florència rep la mala notícia de la mort del seu pare i els seus germans, fet que li fa reaccionar per a trobar venjança. També ens trobarem amb col·lectius mítics de l’època, presents a grans best-sellers i pel·lícules recents, com els Templaris, els Medici o els Borgia.
Continuar llegint »

S’apropen les dates nadalenques i, com sempre, aquesta època de l’any és una de les més interessants per al mercat dels videojocs, doncs les vendes acostumen a disparar-se gràcies als regals d’aquestes dates.

Avui us apropem una breu selecció d’alguns dels jocs que apunten a ser supervendes aquest Nadal. Segurament ja esteu ben pendents dels propers llençaments, dels preus…però per si de cas us fem un petit tast dels videojocs que triomfaran aquest Nadal:

-Assassin’s Creed 2: un altre dels grans títols que ja és a la venda i que serà fruit de moltes compres al desembre. Si bé la primera entrega va patir crítiques per un inici de joc espectacular que anava perdent força i qualitat a mida que passaven les hores, la segona entrega compta amb un ritme i qualitat molt més constant que apunta a ser més exitós que el primer. Una història apassionant centrada al segle XV i el renaixement italià.
Continuar llegint »