Play Station Move

Segurament serà un dels gran llençaments de 2010 en el món de les videoconsoles. Fa uns anys, tots ens sorpreníem quan la Play Station 2 ens oferia jocs que, a través d’una càmera, llegia els nostres moviments i ens permetia moure’ns pel menjador, fer boxa, fer tocs de pilota o altres.

Això no va ser res, doncs ens esperava la Wii. L’arribada de la videoconsola de Nintendo va ser un autèntic furor. Amb un preu molt més reduït que les seves rivals, Play Station 3 o Xbox 360, la Wii incorporava un comandament amb el qual podíem jugar sense fils gràcies al detector de moviments del comandament. Així han anat sortint jocs, entre els quals el Wii Sports o les diferents versions de jocs de l’amic Mario Bross han estat algunes de les més venudes, entre d’altres.

Doncs bé, prepareu-vos perquè arriben més novetats. Nintendo pot començar a tremolar perquè ja està aquí Play Station Move, un comandament basat en la tecnologia que ha fet poderosa a Wii que ara Sony pretén millorar amb aquest comandament per a la Play Station 3.
Continuar llegint »

Un joc per a totes les edats!

Per fi em toca escriure sobre un videojoc amb el que he disfrutat durant hores, sense importar-me (per primer cop en tota la meva vida) si era capaç de coordinar, si els veïns sentien la música o si havia de fer més coses durant el dia. El Guitar Hero és tan absorvent que amb la història de fer-me unes quantes gires m’he oblidat de fer rentadores, estudiar i gariebé de respirar.

Bé, el pack del Guitar Hero ve amb el joc i una guitarra de plàstic (una mica cutre, per ser una rèplica d’una Gibson SG), però la veritat és que en quant comences la partida t’oblides que el pes de la guitarra és tan lleuger com una ploma. En realitat, que el perifèric no s’acosti a la realitat és el que menys importa perquè el joc et transforma en una estrella. És possible que per a ments que funcionen a base d’imaginació -com la meva- la transportació espacial a qualsevol local de mala mort sigui més senzilla, però tot i així val la pena jugar-hi.

En quant a la jugabilitat val a dir que el Guitar Hero no ha estat plantejat com un simulador realista, naturalment no tots sabem tocar la guitarra. Per tant, a la guitarra hi trobem 5 botons que representen diferents notes. En quant comencen a sonar els primers acords de la cançó ens hem d’espavilar perquè les notes que apareixen a la pantalla són les que hem de tocar nosaltres amb la guitarra. Depenent del nivell haurem de tocar varies notes a la vegada, el que farà que els nostres dits es ressentin al no ser capaços de coordinar, haurem d’allargar notes i fins i tot ens deixa temps per a la improvisació. Tot plegat fa sumar punts, assegurant els “piques” amb els companys de partida.
Continuar llegint »

Són els dos videojocs de futbol per excel·lència i la lluita segueix any a any però, quin joc és millor? Pro-Evolution Soccer o FIFA. Observem els dos videojocs en la seva versió de 2008, l’any que està a punt d’acabar…

Konami va prometre en el seu moment una revolució jugable, amb els darrers talls de cabell dels jugadors preferits i algunes habilitats especials d’alguns futbolistes. Per altra banda, Electronic Arts va anunciar que Ronaldinho i Sergio Ramos serien la portada espanyola del FIFA 08. Això ja ho sabíem, però el que no ens van dir és que tots dos participarien a la campanya de marketing del joc.
Continuar llegint »

L’estiu passat les pantalles de cinema van inundar-se de pel·lícules d’animació per omplir temps buit dels nens abans de tornar a l’escola. Locos por el Surf va ser una de les estrenes més destacades, i amb ella el seu videojoc per a PSP, PS2, PS3, PC i Wii. El desenvolupament es va fer a Ubisoft, a Montreal, igual que la distribució. Ens centrem en les versiones per a PS3 i PSP, per a poder comprovar si ens trobem davant d’un videojoc interessant o un intent de fer caixa a través de la pel·lícula.

Ens trobem davant un videojoc de carreres a taules de surf, un concepte un tant atípic que funciona prou bé amb un sistema de joc molt similar a videojocs com Mario Kart. Per a començar la nostra competició haurem d’escollir un dels 10 personatges de la pel·lícula i una taula de surf. Al principi no estan tots disponibles, sinó que els haurem d’anar desbloquejant amb els nostres triomfs. També es podran desbloquejar llistes musicals i circuits per a jugar en el mode exhibició.
Continuar llegint »

Penseu en Crackdown, GTA i Assassin’s Creed, afegiu-li una bona dosi de bogeria i violència, la barreja us donarà una idea del que serà Protopye. En el cor del joc ens trobem amb el poc simpàtic encara que carismàtic Alex Mercer, un ésser vagament infectat per un virus causant d’alguns desordres de la seva anatomia. Una situació de difícil explicació i que l’empentarà a la recerca de la veritat i sobretot de la venjança. Alex posseeix unes capacitats fora de l’habitual, una força excepcional, una gran agilitat i una resistència sobrehumana. I la veritat és que en aquest sentit el joc reprén la verticalitat que trobem a Crackdown.

Aquest comportament tan ‘Spider-Man’ no és la única carta amagada de Alex Mercer, ja que la infecció viral que pateix li dóna altres poders. El nostre heroi passa bona part del seu temps ‘consumint’ altres éssers humans. Aquesta absorció té múltiples efectes, doncs assimila els coneixements i l’aspecte de les persones que consumeix. Perseguit per les forces de l’ordre, podrà així disfressar-se en qualsevol moment per a passar inadvertit. Millor encara, només ha de prendre les característiques d’un general de l’exèrcit ja pot disposar de la seva autoritat. Així que si heu d’arrassar un edifici només heu de sol·licitar el bombardeig. Si voleu pilotar un helicòpter, només heu d”absorvir’ un pilot i ja sabreu tot el necessari per controlar-ho, el mateix amb els tancs i altres armes.
Continuar llegint »