Èxit rotund del joc de Facebook

Un dels nous entreteniments que trobem a Facebook és Farmville, un joc on aprens a ser granger. Tot i que a primera vista no us cridi l’atenció, puc assegurar que és entretingut, jo diria que massa. La mecànica del joc consisteix en proliferar dins del món dels grangers. Es comença amb un terreny que s’ha de començar a llaurar, sembrar i quan estigui a punt, collir. Aleshores comences a avançar en el joc, és a dir, els teus esforços donen fruit (i mai millor dit) i amb la collita pots començar a vendre els productes, per tal de millorar en l’àmbit de l’agricultura.

Segons va avançant sumes diners i punts, els diners seran útils per millorar i convertir-te en un granger excel·lent. Pots comprar més terrenys, arbres, animals, llavors… i així la teva extensió de terreny cada cop es fa més gran, i per tant, la proliferació més evident. Així tots els elements nous que vagis incorporant a la teva granja incrementaran el teu capital fins a límits insospitables.

D’altra banda el joc no és queda aquí, ja que existeix la interacció amb els teus amics de Facebook. Els pots convidar a que treballin a la teva granja i t’ajudin, per exemple, a netejar. Ells també et poden convidar a tu, i aleshores es quan té sentint el joc perquè amb la retroalimentació d’uns i altres, el joc s’estén i té més interès continuar amb les labors de la granja. Segurament vulguis ser el millor dels teus amics dins del món de Farmville, i així, com qui no vol la cosa, estiguis enganxat a l’ordinador durant un parell d’hores.
Continuar llegint »

El joc recrea la Terra Mitja

El Senyor dels Anells Online: Ombres de Angmar és un MMORPG que lluny d’aprofitar el nom de la saga a la qual pertany es converteix en un títol amb identitat pròpia. Diversió i jugabilitat són les claus amb les quals es presenta el títol realitzat per Turbine Entertainment. En aquest joc tindrem la possibilitat d’encarnar a un personatge d’aquells que habitaven en la Terra Mitja, tot sota els esquemes jugables implantats en World of Warcraft.

Un videojoc al que, sens dubte, li deu bastant. Destaca igualment que es tracta d’un videojoc fet des del respecte a la figura de Tolkien, està totalment basat en els llibres. Molt més fidel als llibres que la pròpia pel·lícula. El Senyor dels Anells OnlineJugablemente ens trobem amb sistema basat en el desenvolupament de nivells que olora bastant bé a Everquest, encara que té finalment una mica més de semblança a World of Warcraft. Són cinquanta nivells que caldrà anar desenvolupant a mesura que anem completant amb èxit els diferents ?quests? que el títol ens proposa.

Però el primer que hem de fer abans de començar a jugar és crear el nostre propi personatge triant quin tipus de cara tindrà, color de pell, cort de pèl i detalls com la seva complexió física. És necessari a més, triar entre una de les set classes que presenta: que ens tenen acostumats la majoria de MMORPG de cort medieval-fantàstic: Burglar, Captain, Champion, Guardian, Hunter, Lore-màster i Minstrel. El Senyor dels Anells Online és un MMORPG amb el qual podrà iniciar-se en el gènere ’sang nova’.
Continuar llegint »

Acceptable per a PC però lluny de la millor versió

Parlar de Resident Evil és parlar de videojoc amb majúscules. Al costat de les sagues de Alone in the Dark i Silent Hill, és un dels màxims representants del gènere denominat ?’survival horror’, és a dir videojocs d’acció i aventura amb una certa ambientació de terror.

Però parlar concretament de Resident Evil 4 és parlar de polèmica. El títol de Capcom va ser presentat al març de 2005 com un producte exclusiu de l’extinta Game Cube, intentant dur-se clients de Sony, però les vendes van ser menors de les esperades i Capcom va trencar l’acord amb Nintendo i, al novembre 2007, es llançaria una versió de PS2 amb retocs tècnics optimitzats per a la consola de Sony.

Després, de la mà de Ubisoft va arribar una versió per a PC que agafa elements tant de la versió de Game Cube com de la de PS2, però que no arriba a estar a l’alçada.

Interpretem el paper de Leon S. Kennedy, al que se li ha encomanat la missió de localitzar a la filla del president, Ashley Graham, que ha estat segrestada. Les nostres perquisicions ens duran a un poble desolat de les zones rurals d’Espanya, on rebrem un comitè de benvinguda a força de vilatjans-zombies.

En aquest lliurament es torna a utilitzar la fórmula de Resident Evil en estat pur amb zombies perseguint-nos amb les seves torxes, pels erms de, suposadament, els llocs més recòndits de la península ibèrica.
Continuar llegint »

Novetats i matisos a la nova entrega del joc

És un dels jocs més coneguts mundialment. Els Sims i els infinits personatges del videojocs de Will Wright han tornat amb la seva tercera entrega de la mà d’Electronic Arts després d’anys d’espera per als seus fans més incondicionals. El joc de rol més popular dels darrers anys torna amb moltes simil·lituds a la segona versió, però amb novetats interessants.

A primera vista, i després de cinc anys de desenvolupament del nou joc, Els Sims 3 no sorprenen com ho va fer la segona versió, amb canvis molt rellevants respecte la primera. Tornem a l’habitual mode de joc després de moltes expansions dels Sims i els Sims 2, creant els nostres personatges a la ciutat i fent-los interactuar.

Com és habitual, el primer que ens demanarà el joc -abans d’instal·lar-lo, cada cop amb més requisits- serà que creem els nostres personatges. Aquí trobarem els primers matisos destacables dels Sims 3, doncs ens ofereix uns gràfics millorats i una quantitat més àmplia de possibilitats per a fer les nostres creacions. A més, haurem de fer els petits personatges en base a quatre trets diferencials com són els mentals, estil de vida, físics i socials.
Continuar llegint »

Una experiència de supervivència

Un dels referents culturals de la tendra infància per als quals anem complint una edat indeterminada és un film de Disney titulat ‘Els robinsons dels mars del sud’. Una pel·lícula que explicava els avatars d’una família de supervivents d’un naufragi que acabaven fins i tot plantant batalla als més temibles pirates d’aquelles latituds. Tot aquest ‘rotllo’ ve perquè el videojoc que avui ens ocupa va de nàufrags en illes desertes i no em ve de gust parlar del programa de Telecirco.

Virtual Villagers és un videojoc molt de l’estil del arxiconegut Sims amb certs tocs d’estratègia. La nostra missió consisteix a controlar a tota una tribu de personatges diminuts alhora que els ensenyem unes regles bàsiques de supervivència. Dirigirem les seves vides mentre aprenen a ser agricultors, constructors, científics, pares i bastants coses més en un videojoc que simula les relacions d’una petita comunitat obstinada a afrontar malalties i sortir endavant.

A mesura que el poblat creixi hauríem d’investigar sobre la misteriosa illa i els secrets que espera. Podeu descarregar una demo d’una hora de durada d’aquest videojoc des d’aquí.

Cal que els nostres personatges evolucionin

El primer que heu de tenir en compte és que cadascun dels personatges que viuen en la illa té unes preferències que hem de respectar si volem que sigui feliç. Assigneu-los una professió i que es desenvolupin en ella perquè adquireixin les destreses necessàries per a portar-la a terme eficaçment. És fonamental que recullin aliments i comencin a investigar sobre agricultura, que construeixin petits habitatges i que descobreixin herbes medicinals amb les quals combatre les diferents malalties que apareixen en el videojoc.
Continuar llegint »

Presentació de Ciao Bella

Ciao Bella es presenta com una variació del revolucionari Els Sims. A mig camí entre una història romàntica i un producte comercial per a nenes fatxendes de l’estil Poly Pocket, a Ciao Bella prendrem el control de la jove Elena. Una dona del seu temps amb un munt de decisions que prendre i problemes que resoldre als altres. Des de la crisi de parella de la seva germana que no vol casar-se fins a la seva meteòrica carrera professional. Tot això sense oblidar-nos del nostre nuvi, Elio. Si això us sembla poc encara us he d’explicar que el joc està fet en Flash i ha estat publicat per Big Fish Games. Podeu baixar-vos la demo d’una hora de durada des d’aquí, només disponible per a Windows.

L’acció del videojoc es desenvolupa en la barriada de Little Italy per la qual ens podrem moure més o menys al nostre aire visitant els llocs que estiguin oberts en funció de l’hora que sigui i del que duguem avançat de joc. I avançar a Ciao Bella consisteix a saber donar-li a la contestació ‘correcta’ (d’entre quatre o cinc possibilitats) que hauries d’ oferir a un determinat personatge controlat per l’ordinador. Les variables a cuidar són Health (que es recupera fent dieta sana a força de camamilla i esforçant-te en el gym), Culture (o llegixes llibres o navegues per internet), Family (es desenvolupa a mesura que interactues amb ells i els resols la vida), Work (consisteix a anar a treballar tots els dies) i Harmony (és una espècie de mitjana entre totes les altres, sobretot maquillar-te i veure la televisió).

Per a recordar les nostres cites disposem d’una agenda electrònica, en la qual podem veure a quina hora hem quedat i amb qui. També duem una maleta en la qual duem els objectes necessaris per a concloure la nostra aventura amb èxit. Gràficament el joc és agradable, amb un predomini del color rosa en la pantalla i amb uns gràfics molt ben dissenyats. Les animacions en flash no tenen desperdici, sobretot algunes relacionades amb les activitats que realitza la bruna italiana. Musicalment parlant, en la part que hem jugat, és molt recurrent amb sonatas italianes més que escoltades.
Continuar llegint »

Aquest 2008 va ser un any important pel món Dragon Ball amb l’estrena a Corea del videojoc per a PC, Dragon Ball Online. Es tracta d’un MMORPG amb disseny dels propis personatges d’Akira Toriyama. Després d’arribar al país dels seus creadors, però, es manté allà a l’espera de la seva distribució a Europa, que encara està en suspens. Això sí, podem anar preparant-nos…

El fil argumental està ambientat 200 anys després del final de Dragon Ball Z. Un tràgic succés ocorre a la Terra, a qual queda dividida per cullpa de la ‘Foscor’. Amb l’ajuda de Trunks del Futur haurem de portar la pau a la Terra en una aventura juntament amb altres personatges. Com tot MMORPG, podrem dissenyar els nostres personatges, interactuar als escenaris típics de Dragon Ball amb altres personatges, desenvolupar habilitats… Les pantalles que hem pogut veure del videojoc són impressionants.
Continuar llegint »

Després del relatiu èxit comercial pel seu predecessor, el títol de Gas Powered Games es va presentar com un videojoc amb menys tocs de venjança i conquesta. Conscients del seu gran potencial, Supreme Commander: Forged Alliance reactiva la història dels bàndols que van començar. El conjunt del joc sembla molt complet, sobretot allò que hem pogut veure en quant a possibilitats estratègiques.

THQ ha desvetllat informació relativa a deu unitats de la Federació Terrestre Unida, coneguda en anglés sota el nom de United Earth Federation. Aquesta facció engloba a bona part de la humanitat, i precisament per això trobarem grans semblances tant a nivell arquitectònic com tecnològic. En concret la FTU recorre a projectils balístics i a míssils de llarg recorregut per a defensar-se en aquesta horrible guerra.
Continuar llegint »

Dice i EA Games m’han desil·lusionat: com a fidel seguidor de la saga Battlefield (sobretot de la seva primera edició, Battlefield 1942), crec que el realisme o la versemblança (ja que el títol 2142 molt realista no és que pugui ser…) han de ser una de les premisses d’aquesta sèrie de jocs. No és que em desagradin els jocs “casual” o naïf (contra els quals ha carregat algun dels programadors de GTA IV), però és que trobo que la coherència en una sèrie de caire bèl·lic com és la del Battlefield ha de ser una constant.

Potser és la necessitat de diferenciar-se d’altres productes semblants com Call of Duty, però el cert és que en el meu parer, Battlefield Heroes, trenca de mala manera amb la tònica del que ha estat la franquícia fins ara. Fem-hi un recorregut ràpid (tornarem sobre les nostres passes més tard): un joc de simulació bèl·lica amb una ambientació de còmic i uns personatges ben definits, als quals podem col·locar tranquil·lament els rètols de les potències de l’eix o els aliats durant la segona guerra mundial però que emmascaren aquestes nacionalitats sota la disfressa de dos bàndols imaginaris, els “nacionalistes” (National Army) i els “reialistes” (Royal Army).
Continuar llegint »

Penseu en Crackdown, GTA i Assassin’s Creed, afegiu-li una bona dosi de bogeria i violència, la barreja us donarà una idea del que serà Protopye. En el cor del joc ens trobem amb el poc simpàtic encara que carismàtic Alex Mercer, un ésser vagament infectat per un virus causant d’alguns desordres de la seva anatomia. Una situació de difícil explicació i que l’empentarà a la recerca de la veritat i sobretot de la venjança. Alex posseeix unes capacitats fora de l’habitual, una força excepcional, una gran agilitat i una resistència sobrehumana. I la veritat és que en aquest sentit el joc reprén la verticalitat que trobem a Crackdown.

Aquest comportament tan ‘Spider-Man’ no és la única carta amagada de Alex Mercer, ja que la infecció viral que pateix li dóna altres poders. El nostre heroi passa bona part del seu temps ‘consumint’ altres éssers humans. Aquesta absorció té múltiples efectes, doncs assimila els coneixements i l’aspecte de les persones que consumeix. Perseguit per les forces de l’ordre, podrà així disfressar-se en qualsevol moment per a passar inadvertit. Millor encara, només ha de prendre les característiques d’un general de l’exèrcit ja pot disposar de la seva autoritat. Així que si heu d’arrassar un edifici només heu de sol·licitar el bombardeig. Si voleu pilotar un helicòpter, només heu d”absorvir’ un pilot i ja sabreu tot el necessari per controlar-ho, el mateix amb els tancs i altres armes.
Continuar llegint »