Un joc educatiu

Conta la llegenda que existeix una caixa que du la mort a aquells que s’atreveixen a obrir-la, serà certa? Amb aquestes paraules comença el joc de El professor Layton i la caixa de Pandora, un entretingut joc d’habilitat que segur mantindrà ocupats una bona estona als més petits. La història ens explica les peripècies d’una parella d’amics, el professor Layton i el seu jove ajudant Luke, mentre segueixen les pistes per aconseguir trobar la caixa de pandora, una relíquia màgica que augura una mort segura a qui gosa obrir-la.

Amb ells ens endinsarem en misteriosos puzles i endevinalles. Amb les pistes aconseguides de les seves solucions ens acostarem cada vegada més a la caixa. El viatge serà en gran part en tren, un tren del que aconseguirem un bitllet estrany, un bitllet sense direcció. Així, a on ens portaran les vies? Només jugant i passant nivell rere nivell ho descobrirem.

El joc està recomanat per nens amb edats a partir dels 7 anys, però a mesura que passem els nivells la dificultat augmenta, per això potser hauríem de pujar una miqueta més l’edat recomanada. Per mi 11 o 12 anys és la edat idònia, ja que al principi ho trobaran molt fàcil i aniran pujant la dificultat, aconseguint treballar les seves habilitats i millorar-les. Jugar a El profesor Layton és molt senzill, ja que amb la Nintendo DS només has de usar el llapis i la pantalla tàctil, tan fàcil com usar llapis i paper!
Continuar llegint »

Els Sims, un dels jocs preferits entre les dones

Qui us a dit a vosaltres que el nostre joc preferit era Wii Fit Plus? Doncs, no, no, no. Us equivoqueu i molt. Les dones cada cop juguem més a la consola i ens encanta en Mario, el lampista del clàssic joc Super Mario Bros. Això sí, no esteu tan equivocats, el nostre segon joc preferit és Wii Sports, després venen els Sims, Brain Training i el clàssic Tetris.

L’autora d’aquest simpàtic estudi és Asunción Bernárdez, professora titular de la Universitat Computense de Madrid, qui ha passat una enquesta a més de 900 jugadors per tal de saber els seus gustos i preferències en aquesta matèria. L’autora de l’estudi volia saber com es mou una dona en un món que a primera vista només és per homes.

De les 923 dones que han participat en aquest estudi realitzat amb la col·laboració de Nintendo Ibérica, el 35% tenen entre 18 i 25 anys, mentre que el 65% supera els 25. Segons Asunción Bernárdez aquest resultat ha estat una de les sorpreses més grans, perquè que en aquests moments hi hagi una generació de dones adultes que juguen als videojocs significa que les dones cada cop s’acosten més a la teconolgía.

Altres dades interessants a mencionar és que les dues consoles amb un percentatge més elevat entre les usuàries femenines són Nintendo DS, amb un 56,8% i Wii amb un 47,5% de les usuàries. Però tot i així les aficionades als videojocs no es conformen a passar l’estona amb una única plataforma. El 41% té entre 2 i 3 consoles, i així poden optar a més jocs. Més de la meitat de les enquestades confessa que té més de 12 jocs.
Continuar llegint »

Bratz Ponyz

Després de diversos intents més o menys reeixits sobre consoles de tot tipus, la llicència “Bratz” va tornar per oferir-nos un party-game protagonitzat per alegres poltres que cavalquen sobre una illa paradisíaca. No per favor, no tanqueu la pantalla, donar-me una oportunitat perquè m’expliqui …

Bratz Ponyz és un univers desenvolupat a partir del món de Bratz, aquest grup de joves noies apassionades per la moda. L’alegre família de quadrúpedes s’escapa per un moment del món preadolescent i maquillat d’aquesta espècie de lolites jogueteres. Però no us preocupeu, perquè el món dels Ponyz és molt fashion. Aquest party-game ens posa als comandaments d’un poni que haurem de triar d’entre els quatre disponibles en el joc.

Un cop presa la decisió, ens veiem en el centre d’una illa molt acollidora en la qual haurem de fer un munt de coses. Les principals activitats se’ns presenten en forma de tallers, cadascun fent referència a un gènere de l’entreteniment electrònic. Cadascun ells permetrà als joves jugadors provar diferents estils de joc. El taller de pentinat, per exemple, proposa raspallar al poltre, mentre que el taller maquillatge permet aplicar lluentons, màscares i altres productes de bellesa sobre la cara del nostre Ponyz. El taller de tatuatges per la seva banda, consent el nen realitzar diferents motius dibuixant amb el stylus sobre la pantalla tàctil de la Nintendo DS. Fins i tot hi ha una mena de tetris que té a veure amb la confecció de collarets.
Continuar llegint »

Pokemon, camí de ser un clàssic

Malgrat ja fa molts anys que van aparèixer al mercat, resulta difícil ignorar la gran capacitat d’atracció que tenen els jocs de Pokemon. Poc té ja a veure amb la sèrie animada que va enganxar a molts als vuit anys, i encara i així el públic respon a la crida d’aquestes extranyes criatures. El més curiós és que malgrat la fórmula jugable no ha canviat, encara funciona.

Una partida de Pokemon és semblant a jugar, salvant les distàncies, a qualsevol Tycoon. Un ja sap el que hi ha, el que s’espera, nous temes i gràfics però jugablement estem parlant de productes quasi iguals. Tanmateix, en el cas de Pokemon l’atractiu té a veure amb la màgia d’emprendre una aventura, una espècie de viatges iniciàtics que es recomencen des de l’any 1999. Si us sembla analitzen la fórmula miracle de Pokemon, que li ha permès mantenir le mateix joc per a Nintendo DS, Gameboy Advance i GameBoy Color.

Èxit a Nintendo DS

Com la tradició de la sèrie requereix, les noves aventures de Pokemon ens arriben en dues versions quasi idèntiques. La diferència entre la versió Perla i Diamant consisteix en la presència d’un grup de criatures específic per versió. L’objectiu del joc consisteix a capturar el major nombre de Pokemon salvatges i d’entrenar-los per a enfrontar-los contra els líders de cada àrea i així aconseguir els trofeus.

A la nova regió de Sinnoh, l’aventura de Pokemon Perla i Diamant ens proposa aquesta caça de pokemon salvatge. De tant en tant vindrà el nostre rival a provar el nostre talent com a entrenador. Tres nous Pokemon són presentats a l’aventura Tortipouss, Ouisticram i Tiplouf. La situació inèdita posa també en escena els membres de l’Equip Galaxy, que realitzen experiments Pokemon amb la finalitat de controlar eternament la regió.
Continuar llegint »

Licence to Kill

Qualsevol pot agafar avui dia les ‘Cantigues de Santa Maria’ que va escriure Alfons X el Savi i llegir-les tal i com les va fer. A qualsevol altre, pot donar-li pel cinema i comprar-se l’edició DVD de ‘El maquinista de la general’ que va dirigir Buster Keaton el 1926. Tanmateix, els fanàtics dels videojocs tenim un problema. El nostre ‘vici’ es desenvolupa per a un entorn d’execució concret. Per exemple, els jocs desenvolupats per a la llegendària Sega Megadrive no poden executar-se a cap altra consola o ordinador actual. Excepte si la companyia decideix fer una conversió. Però, és el mateix Sonic el que es va convertir en una insígnia de Sega, el que va sortir a la Nintendo Wii sota l’epígraf de Sonic Wild Fire? Crec que no.

Abandonware, per a aquells que no el coneixeu, significa més o menys software abandonat. La wikipedia el defineix com a programes i jocs descatalogats o difícils de trobar una venda a causa de la seva antiguitat, precisament per aquest motiu és pel qual es suposa que ja no rep recolzament del propietari dels seus drets. Un dels primers llocs que es van dedicar al tema va ser Home of the underdogs.

El fet que un joc sigui denominat abandonwatre no significa que es pugui distribuir lliurement. Encara que el seu propietari ja no el vengui o l’hagi deixat d’oferir suport segueix tenint els seus drets. Distribuir software etiquetant-lo com a abandonware sense el permís dels seus propietaris no és legal. En molts casos el software ha quedat antic i obsolet, en altres l’empresa ha deixat d’existir i ningú ha comprat els drets.
Continuar llegint »

Dissenya al teu gust

Fet a mida per a Nintendo DS, la Companyia 505 Games va llençar fa poc més d’un any Fashion Designer, el teu joc de moda. El joc s’inclou dins el creixent marc de jocs ’simuladors d’estil de vida’, en una oportunitat única per als amants del disseny per a conquerir el món de la moda amb l’stylus de la consola Nintendo DS.

Els jugadors prenen el paper d’un jove dissenyador impacient per dominar la passarel·la, que comença la seva carrera en una escola de moda fins a la graduació final. Després, els jugadors comencen amb un taller, accepten contractes de disseny privats, creen dissenys per a petites boutiques i estableixen encàrrecs per a altres companyies. Dissenya les millors creacions de moda i, fins i tot, podràs arribar a subministrat els teus conjunts a estrelles i clients VIP.

El detallat estil de joc per mitjà de missions ofereix als jugadors l’oportunitat de presentar les seves creacions en catàlegs i pòsters de pel·lícules i, fins i tot, ofereix als dissenyadors a llibertat d’escollir les supermodels que els vestiran, els cabells que portaran i les creacions amb les quals passejaran els seus cossos per la passarel·la.
Continuar llegint »

Després de reactivar el concepte de Tamagotchi amb dos episodis simpàtics per a Nintendo DS, Bandai va retornar a Nintendo Wii amb un videojoc ple de minijocs i la intenció de desbancar a Mario Party del seu regnat en el gènere. Era necessari intentar-ho?

Si la simplicitat dels episodis DS de Tamagotchi era substituida pel fet de tenir accessibilitat als minijocs des del primer moment, la versió Wii torna a posar les coses una mica més complicades ja que es fa encessari jugar molt temps abans de poder alliberar totes les proves que el títol inclou. Per a ser una mica més objectius, cada minijoc s’allibera després de superar tres reptes i cada un d’ells ens portarà alguna quelcom més que un quart d’hora. Aquesta versió per a Wii deixa de banda els minijocs per a centrar-se en el joc de taula.
Continuar llegint »