Bratz Ponyz

Després de diversos intents més o menys reeixits sobre consoles de tot tipus, la llicència “Bratz” va tornar per oferir-nos un party-game protagonitzat per alegres poltres que cavalquen sobre una illa paradisíaca. No per favor, no tanqueu la pantalla, donar-me una oportunitat perquè m’expliqui …

Bratz Ponyz és un univers desenvolupat a partir del món de Bratz, aquest grup de joves noies apassionades per la moda. L’alegre família de quadrúpedes s’escapa per un moment del món preadolescent i maquillat d’aquesta espècie de lolites jogueteres. Però no us preocupeu, perquè el món dels Ponyz és molt fashion. Aquest party-game ens posa als comandaments d’un poni que haurem de triar d’entre els quatre disponibles en el joc.

Un cop presa la decisió, ens veiem en el centre d’una illa molt acollidora en la qual haurem de fer un munt de coses. Les principals activitats se’ns presenten en forma de tallers, cadascun fent referència a un gènere de l’entreteniment electrònic. Cadascun ells permetrà als joves jugadors provar diferents estils de joc. El taller de pentinat, per exemple, proposa raspallar al poltre, mentre que el taller maquillatge permet aplicar lluentons, màscares i altres productes de bellesa sobre la cara del nostre Ponyz. El taller de tatuatges per la seva banda, consent el nen realitzar diferents motius dibuixant amb el stylus sobre la pantalla tàctil de la Nintendo DS. Fins i tot hi ha una mena de tetris que té a veure amb la confecció de collarets.
Continuar llegint »

Pokemon, camí de ser un clàssic

Malgrat ja fa molts anys que van aparèixer al mercat, resulta difícil ignorar la gran capacitat d’atracció que tenen els jocs de Pokemon. Poc té ja a veure amb la sèrie animada que va enganxar a molts als vuit anys, i encara i així el públic respon a la crida d’aquestes extranyes criatures. El més curiós és que malgrat la fórmula jugable no ha canviat, encara funciona.

Una partida de Pokemon és semblant a jugar, salvant les distàncies, a qualsevol Tycoon. Un ja sap el que hi ha, el que s’espera, nous temes i gràfics però jugablement estem parlant de productes quasi iguals. Tanmateix, en el cas de Pokemon l’atractiu té a veure amb la màgia d’emprendre una aventura, una espècie de viatges iniciàtics que es recomencen des de l’any 1999. Si us sembla analitzen la fórmula miracle de Pokemon, que li ha permès mantenir le mateix joc per a Nintendo DS, Gameboy Advance i GameBoy Color.

Èxit a Nintendo DS

Com la tradició de la sèrie requereix, les noves aventures de Pokemon ens arriben en dues versions quasi idèntiques. La diferència entre la versió Perla i Diamant consisteix en la presència d’un grup de criatures específic per versió. L’objectiu del joc consisteix a capturar el major nombre de Pokemon salvatges i d’entrenar-los per a enfrontar-los contra els líders de cada àrea i així aconseguir els trofeus.

A la nova regió de Sinnoh, l’aventura de Pokemon Perla i Diamant ens proposa aquesta caça de pokemon salvatge. De tant en tant vindrà el nostre rival a provar el nostre talent com a entrenador. Tres nous Pokemon són presentats a l’aventura Tortipouss, Ouisticram i Tiplouf. La situació inèdita posa també en escena els membres de l’Equip Galaxy, que realitzen experiments Pokemon amb la finalitat de controlar eternament la regió.
Continuar llegint »

Licence to Kill

Qualsevol pot agafar avui dia les ‘Cantigues de Santa Maria’ que va escriure Alfons X el Savi i llegir-les tal i com les va fer. A qualsevol altre, pot donar-li pel cinema i comprar-se l’edició DVD de ‘El maquinista de la general’ que va dirigir Buster Keaton el 1926. Tanmateix, els fanàtics dels videojocs tenim un problema. El nostre ‘vici’ es desenvolupa per a un entorn d’execució concret. Per exemple, els jocs desenvolupats per a la llegendària Sega Megadrive no poden executar-se a cap altra consola o ordinador actual. Excepte si la companyia decideix fer una conversió. Però, és el mateix Sonic el que es va convertir en una insígnia de Sega, el que va sortir a la Nintendo Wii sota l’epígraf de Sonic Wild Fire? Crec que no.

Abandonware, per a aquells que no el coneixeu, significa més o menys software abandonat. La wikipedia el defineix com a programes i jocs descatalogats o difícils de trobar una venda a causa de la seva antiguitat, precisament per aquest motiu és pel qual es suposa que ja no rep recolzament del propietari dels seus drets. Un dels primers llocs que es van dedicar al tema va ser Home of the underdogs.

El fet que un joc sigui denominat abandonwatre no significa que es pugui distribuir lliurement. Encara que el seu propietari ja no el vengui o l’hagi deixat d’oferir suport segueix tenint els seus drets. Distribuir software etiquetant-lo com a abandonware sense el permís dels seus propietaris no és legal. En molts casos el software ha quedat antic i obsolet, en altres l’empresa ha deixat d’existir i ningú ha comprat els drets.
Continuar llegint »

Dissenya al teu gust

Fet a mida per a Nintendo DS, la Companyia 505 Games va llençar fa poc més d’un any Fashion Designer, el teu joc de moda. El joc s’inclou dins el creixent marc de jocs ’simuladors d’estil de vida’, en una oportunitat única per als amants del disseny per a conquerir el món de la moda amb l’stylus de la consola Nintendo DS.

Els jugadors prenen el paper d’un jove dissenyador impacient per dominar la passarel·la, que comença la seva carrera en una escola de moda fins a la graduació final. Després, els jugadors comencen amb un taller, accepten contractes de disseny privats, creen dissenys per a petites boutiques i estableixen encàrrecs per a altres companyies. Dissenya les millors creacions de moda i, fins i tot, podràs arribar a subministrat els teus conjunts a estrelles i clients VIP.

El detallat estil de joc per mitjà de missions ofereix als jugadors l’oportunitat de presentar les seves creacions en catàlegs i pòsters de pel·lícules i, fins i tot, ofereix als dissenyadors a llibertat d’escollir les supermodels que els vestiran, els cabells que portaran i les creacions amb les quals passejaran els seus cossos per la passarel·la.
Continuar llegint »

Després de reactivar el concepte de Tamagotchi amb dos episodis simpàtics per a Nintendo DS, Bandai va retornar a Nintendo Wii amb un videojoc ple de minijocs i la intenció de desbancar a Mario Party del seu regnat en el gènere. Era necessari intentar-ho?

Si la simplicitat dels episodis DS de Tamagotchi era substituida pel fet de tenir accessibilitat als minijocs des del primer moment, la versió Wii torna a posar les coses una mica més complicades ja que es fa encessari jugar molt temps abans de poder alliberar totes les proves que el títol inclou. Per a ser una mica més objectius, cada minijoc s’allibera després de superar tres reptes i cada un d’ells ens portarà alguna quelcom més que un quart d’hora. Aquesta versió per a Wii deixa de banda els minijocs per a centrar-se en el joc de taula.
Continuar llegint »