Un clàssic irrepetible

El que més m’agrada quan viatjo en transport públic és agafar el mòbil i començar a jugar al Tetris, perquè passin els anys que passin el Tetris serà un dels millors jocs que s’han inventat. No hi ha res com avorrir-se a classe, treure el so del mòbil i gaudir d’una agradable partideta. La veritat és que no sé què hauria estat de la meva vida si un rus no hagués inventat aquest fantàstic joc. Quantes hores d’entreteniment!

L’any 1984 un rus, Alekséi Pázhitnov, va crear un dels videojocs més jugats de la història. El joc és basa en un trencaclosques i la habilitat del jugador es basa en encaixar totes les peces per tal d’anar sumant punts i més punts per anar passant de nivell.

Així que com que gairebé tothom ha jugat al Tetris, el post d’avui es centra en la seva història i en alguns detalls curiosos. L’inventor que tantes hores de joc ens ha donat va inspirar-se en un joc de “pentaminós” que havia comprat amb anterioritat. El nom de “tertis” es perquè el prefix “tetra” significa quatre i fa referència a la quantitat de quadres que componen les peces. Si us fixeu -jo no m’hi havia fixat mai- totes les peces del Tetris estan compostes per quatre quadrats, així que tot té un significat.
Continuar llegint »

Diuen que les segones parts mai han superat o igualat a la primera, però deu ser cosa del cinema perquè hem de dir que amb Mario Galaxy s’ha trencat la tradició. El primer Mario Galaxy semblava insuperable i eren molts els fanàtics d’en Mario que no sabien si acabarien defraudats amb la segona entrega. Per sort per a tots nosaltes no ha fet falta treure mocadors per eixugar les llàgrimes, més aviat ens ha calgut treure’ns el barret i aplaudir a Mario Galaxy II. Una autèntica obra d’art i enginy. És sorprenent com entrega rere entrega perquè cada cop que estrenen un títol son capaços de renovar les il·lusions dels jugadors i han fet que Mario es converteixi en el rei dels videojocs de plataformes.

Al tractar-se d’una continuació de la saga de Mario Galaxy molts dels jugadors vam pensar que simplement s’incorporaria algun personatge més, pot ser alguns objectes que donessin punts… la realitat és que tot i que efectivament es tracta d’una continuació, els creadors han sabut mantenir al jugador en un món especialment màgic.

En quant comença la història ja ens anem introduint en aquest món tan especial. En Bowser capturarà a la princesa perquè vol que li faci un pastís (mira que maco el sr. Bowser que no pot contractar a ningú i ha de segrestar a la pinceseta) i en Mario haurà de seguir-lo fins al centre de l’univers recollint les estrelles que donen poder al seu rival.
Continuar llegint »

El clàssic Comecocos

Popularment conegut com el ‘Comecocos’ vam poder començar a gaudir d’aquest fantàstic joc cap als 80. De fet a Estats Units es va començar a comercialitzar a principis de 1980, per tant a nosaltres ens va arribar una mica més tard. El Pac-Man és un videojoc d’arcade creat per l’empresa Namco y distribuït per Midway Games. Al ser un dels primers videojocs s’ha convertit en un autèntic clàssic i fa uns dies va complir anys. Per aquesta raó, a Google vam poder fer unes quantes partides al Pac-Man i rememorar vells temps i tardes tirades al sofà amb aquest divertit amic.

Segurament els més joves no deuen recordar aquest mític joc, per aquesta raó m’he proposat explicar-vos la seva dinàmica. Doncs bé, en PacMan és un cercle de color groc al que li falta una part, que simula ser la boca. L’escenari on trobem a en PacMan és un laberint on ha de menjar punts petits i grans, entre altres premis amb forma de fruita o objectes.

L’objectiu del joc és que en PacMan es mengi tots els punts de la pantalla, moment en el que es passa al següent nivell. Però clar, no tot pot ser tan fàcil. Hi ha 4 fantasmes o monstres (mai ho he sabut a ciència certa) que l’intentaran aturar per tal que no acabi d’empassar-se tots els punts i així avançar cap al següent nivell. Aquests fantasmes tenen habilitats diferents entre ells. N’hi ha uns que són molt ràpids i atrevits, i d’altres són més lents i porucs.
Continuar llegint »

Avui dia podem veure al cinema una gran quantitat de pel·lícules de les quals es fa després un videojoc, com per exemple la recent estrenada Avatar, Planet51… que ja tenen el seu videojoc. Però, ha passat a l’inrevés? Sabeu sobradament que sí, però això és cosa de temps enrere més que de l’actualitat.

El pas dels anys ens han deixat alguns videojocs que han fet el salt al món del cinema, i també succeeix a l’inrevés amb altres entregues. Gràcies a aquesta tendència hem tingut la sort -no sé si bona o dolanta- de visionar artefactes i pervesions de l’estil de Super Mario Bros, Street Fighter, Mortal Kombat, Tomb Raider, Final Fantasy, Resident Evil, Doom i Silent Hill. Crec que fins ara cap ha rebut nominacions als sempre cobdiciats Oscars.

Cal dir que algunes van fer bona taquilla, com Tomb Raider, que més que res va tenir bona acceptació per la força del videojoc i per l’encarnació de Lara Croft en el cos de Angelina Jolie, una garantia d’èxit en aquells temps, ara menys.
Continuar llegint »

Pacman, un superclàssic

El ‘boom’ de les màquines recreatives en els anys 80 es va traduir en l’explosió definitiva dels videojocs. Els joves de llavors gastaven la seva paga a jugar a unes aventures pixelades que actualment ens semblen ridícules, però que en el seu moment van causar furor.

I en certa mesura ens ve de gust reviure-les. Potser el més popular de tots aquests videojocs primaris va ser Pacman, el Comecocos. La missió era simplement menjar-se tots els cercles daurats abans que quatre colorits fantasmes ens agafessin.

Què dir també del Tetris, videojoc rellançat fins a la sacietat, amb algunes variants però amb el mateix objectiu: encaixar peces per a aconseguir punts, cada vegada més ràpid, cada vegada més complicat.
Continuar llegint »