Battlefield Heroes: estem bojos o que???

Dice i EA Games m’han desil·lusionat: com a fidel seguidor de la saga Battlefield (sobretot de la seva primera edició, Battlefield 1942), crec que el realisme o la versemblança (ja que el títol 2142 molt realista no és que pugui ser…) han de ser una de les premisses d’aquesta sèrie de jocs. No és que em desagradin els jocs “casual” o naïf (contra els quals ha carregat algun dels programadors de GTA IV), però és que trobo que la coherència en una sèrie de caire bèl·lic com és la del Battlefield ha de ser una constant.

Potser és la necessitat de diferenciar-se d’altres productes semblants com Call of Duty, però el cert és que en el meu parer, Battlefield Heroes, trenca de mala manera amb la tònica del que ha estat la franquícia fins ara. Fem-hi un recorregut ràpid (tornarem sobre les nostres passes més tard): un joc de simulació bèl·lica amb una ambientació de còmic i uns personatges ben definits, als quals podem col·locar tranquil·lament els rètols de les potències de l’eix o els aliats durant la segona guerra mundial però que emmascaren aquestes nacionalitats sota la disfressa de dos bàndols imaginaris, els “nacionalistes” (National Army) i els “reialistes” (Royal Army).

El rerefons

La saga Battlefield comença no pas amb el primer títol, sinó amb un d’anterior, Codename Eagle. En aquest, l’argument girava al voltant d’una realitat alternativa, sobre els anys vint del segle XIX i sense que s’hagués esdevingut la Primera Guerra Mundial, amb una Rússia encara zarista i intentat provocar una guerra per a caure sobre Europa a la conquesta del vell continent. El sistema de joc ja era semblant al què presentaria el primer Battlefield, però foren les adquisicions de companyies i el camí financer seguit els que van determinar l’evolució de la saga.

Battlefield 1942 és encara ara, sis anys després del seu llançament, una obra mestra. Innovava en diversos aspectes, però potser el que més era la possibilitat de poder guiar tot tipus de vehicles militars: des de jeeps fins a cuirassats passant per tancs o avions. Si fins i tot s’hi pot pilotar un portaavions! L’escenari era la Segona Guerra Mundial, amb una gran dosi de realisme mercès a una acurada ambientació i a un sistema de joc que permetia les partides online de fins a 32 jugadors o bé amb bots (malgrat que en diverses situacions aquests es comportaven d’una forma molt “tonta”). Dues expansions (“Road to Rome” i “Secret Weapons”) van confirmar l’èxit del joc.

Però el potencial d’aquesta obra mestra eren sense cap mena de dubte els mods, les modificacions. No diré que en fos un precursor, però per a mi els va dur a un altíssim nivell de qualitat. De fet, jo encara hi jugo amb alguns mods, i fins i tot podem trobar molts grups de modders que encara treballen activament per al Battlefield 1942. La diferència amb altres jocs és que en aquest, els que es van posar a fer les modificacions eren tant aficionats als jocs de guerra com els aficionats a la història de la Segona Guerra Mundial (entre els quals m’hi compto). La possibilitat de jugar amb armes virtuals que reflectien perfectament les característiques de les armes reals de l’època és sense cap mena de dubte un al·licient irresistible per a qualsevol aficionat a aquesta temes. I és que el nivell de detall que hi han arribat a posar alguns “modders” arriba a haver reproduït amb total fidelitat els uniformes, camuflatges i utilleria emprada pels soldats dels diferents bàndols en guerra, a més d’exèrcits que molts ni saben que hauran participat a la contesa (com l’exèrcit xinès lluitant contra els japonesos o el cos expedicionari brasiler al teatre d’operacions d’Itàlia).

Al Battlefield 1942 el va seguir Battlefield 2, i aquí per a mi la van espifiar. Enlloc de continuar amb l’ambientació de la Segona Guerra Mundial, Dice i EA Games va preferir passar no només a una època recent (com la guerra del golf) sinó avançar-se als esdeveniments i situar l’acció en un futur proper en el qual el món està dividit en tres faccions que respondrien als exèrcits nord-americà, xinès i una coalició àrab que m’olora molt a identificació de tot el que sigui àrab o musulmà amb Al-Qaeda i terroristes dolents…

De fet, era un camí que es podia preveure d’ençà de l’adquisició per part de la companyia creadora del grup de programadores que van desenvolupar Desert Combat, un mod per al Battlefield 1942 que situava l’acció en el marc temporal de la Guerra del Golf.

Ja gairebé ni em donen ganes de parlar de Battlefield 2142 i de les adaptacions que vindran per a videoconsoles. Crec fermament que la saga hauria d’haver continuat amb la seva ambientació temporal a la Segona Guerra Mundial i amb el plantejament de camps de batalla grans i llibertat per a què els jugadors es puguin moure al seu aire en aquests terrenys, tot introduint novetats que la tecnologia permeti com la destrucció d’objectes estàtics (cases, búnquers, muntanyes) i la millora dels gràfics. Per sort, els primers mods en ser desenvolupats per al Battlefield 2 han estat alguns corresponents a l’època de la Segona Guerra Mundial com Forgotten Hope 2 o Experience WW2.

Battlefield Heroes

El nou joc, que per cert serà gratuït (i no podrien fer gratuït el 1942 o, millor encara, alliberar-ne el codi font???), té un aspecte de còmic en tots els sentits, i ens transporta a una època indeterminada però que podem identificar ràpidament com el període 1939-1945. I això perquè en els dos bàndols ràpidament hi reconeixerem els alemanys i els anglo-nord-americans encara que vagin camuflats sota un altre nom. Els uniformes són gairebé idèntics, i fins i tot els transports i màquines de guerra que usen. Així, reconèixer un ME109 o un Spitfire en els avions usats pels contendents o un tanc Sherman és molt fàcil.

De moment, el joc es troba en fase beta tancada (el que vol dir que no és accessible a tothom), i probablement serà publicat en algun moment de l’estiu. La forma de jugar-hi serà la clàssica de tots els Battlefields: un shoot-em-up en primera persona, col·laboratiu i amb un punt d’estratègia.

Sincerament, no tinc gaires esperances amb què aquest joc em retorni a l’esperit demostrat pel primer Battlefield, ja que trobo que la saga ha caigut en un ritme semblant al que demostra una altra franquícia bèl·lica com és Call of Duty, en la qual la llibertat de moviments és bastant limitada en el multijugador.