Un joc educatiu

Conta la llegenda que existeix una caixa que du la mort a aquells que s’atreveixen a obrir-la, serà certa? Amb aquestes paraules comença el joc de El professor Layton i la caixa de Pandora, un entretingut joc d’habilitat que segur mantindrà ocupats una bona estona als més petits. La història ens explica les peripècies d’una parella d’amics, el professor Layton i el seu jove ajudant Luke, mentre segueixen les pistes per aconseguir trobar la caixa de pandora, una relíquia màgica que augura una mort segura a qui gosa obrir-la.

Amb ells ens endinsarem en misteriosos puzles i endevinalles. Amb les pistes aconseguides de les seves solucions ens acostarem cada vegada més a la caixa. El viatge serà en gran part en tren, un tren del que aconseguirem un bitllet estrany, un bitllet sense direcció. Així, a on ens portaran les vies? Només jugant i passant nivell rere nivell ho descobrirem.

El joc està recomanat per nens amb edats a partir dels 7 anys, però a mesura que passem els nivells la dificultat augmenta, per això potser hauríem de pujar una miqueta més l’edat recomanada. Per mi 11 o 12 anys és la edat idònia, ja que al principi ho trobaran molt fàcil i aniran pujant la dificultat, aconseguint treballar les seves habilitats i millorar-les. Jugar a El profesor Layton és molt senzill, ja que amb la Nintendo DS només has de usar el llapis i la pantalla tàctil, tan fàcil com usar llapis i paper!
Continuar llegint »

Rooney, una de les estrelles del joc

Vuvuzela, o com deixar sord a qualsevol. Després d’haver superat la ressaca de futbol del Mundial de vuvuzelàndia, ay perdò! Sudàfrica, d’haver cantat cada gol de la Roja i haver-nos emocionat amb el campió del món és hora de tornar a picar de peus a terra. És hora d’analitzar i mirar amb perspectiva l’esdeveniment; només així ens adonarem que el Mundial ha aconseguit grans fites però també ha recollit en el seu si dos dels invents més horrorosos que ha pogut concebre la humanitat: la pilota de platja amb la que es jugaven els partits (i que van deixar en ridícul a més d’un porter) i les vuvuzeles.

Aquest maleït instrument no només es capaç de deixar sord al veí més pròxim, pot arribar als 127 decibels, sinó que es colava a les retransmissions i tornava bojos als aficionats. Per intentar reduir la molèstia algunes cadenes van posar filtres a les emissions, només aconseguint reduir una part del soroll. Podríem anomenar-ho censura?, no sé, ja direu…

Doncs bé, sembla que a algú d’EA Sports li va agradar la idea. Per això han decidit introduir al FIFA 2011 l’opció d’incorporar al so ambient aquest molest soroll. Així ho ha confirmat David Rutter, productor del videojoc, que ha presentat les noves opcions que presentarà el producte. Segons els mateixos creadors: “El nou FIFA 2011 reinventa la personalitat de cada jugador per cada posició del camp”. Aquest avanç és possible gràcies a l’opció de Personality + que s’encarrega de produir en el joc el rendiment de cada futbolista de forma diferent, depenent del seu conjunt d’habilitats.

A més d’aquest extra trobarem la personalització del públic, en el que podrem incorporar càntics personalitzats a cada equip o lliga. També podrem crear el nostre propi himne si importem música al joc. És en aquest punt on trobarem l’opció d’introduir l’estrident soroll de les vuvuzeles. Sembla que haurem d’esperar a la pròxima edició per poder gaudir dels instruments típics de la cobla.

Potser cap membre de l’equip creador del videojoc va veure els partits del Mundial i va patir el cridaner instrument sudafricà, però els que si el suportarem sabem que serà impossible concentrar-se en el joc si sonen les vuvuzeles. Almenys ens queda el consol de que és una eina opcional.

El FIFA 2011 arribarà a les plataformes habituals a partir de la pròxima tardor. Segurament superarà en vendes als seus predecessors, fins i tot als seus principals competidors, però serà pels seus avenços i qualitat, no per incorporar un capritx com les vuvuzeles. Que en trobeu? Creieu que és una bona idea incorporar el soroll de les vuvuzeles?

Un clàssic irrepetible

El que més m’agrada quan viatjo en transport públic és agafar el mòbil i començar a jugar al Tetris, perquè passin els anys que passin el Tetris serà un dels millors jocs que s’han inventat. No hi ha res com avorrir-se a classe, treure el so del mòbil i gaudir d’una agradable partideta. La veritat és que no sé què hauria estat de la meva vida si un rus no hagués inventat aquest fantàstic joc. Quantes hores d’entreteniment!

L’any 1984 un rus, Alekséi Pázhitnov, va crear un dels videojocs més jugats de la història. El joc és basa en un trencaclosques i la habilitat del jugador es basa en encaixar totes les peces per tal d’anar sumant punts i més punts per anar passant de nivell.

Així que com que gairebé tothom ha jugat al Tetris, el post d’avui es centra en la seva història i en alguns detalls curiosos. L’inventor que tantes hores de joc ens ha donat va inspirar-se en un joc de “pentaminós” que havia comprat amb anterioritat. El nom de “tertis” es perquè el prefix “tetra” significa quatre i fa referència a la quantitat de quadres que componen les peces. Si us fixeu -jo no m’hi havia fixat mai- totes les peces del Tetris estan compostes per quatre quadrats, així que tot té un significat.
Continuar llegint »

Arriba l'era dels jocs 3D

Tal i com esta avançant la tecnologia tot és probable. Qui ens anava a dir fa uns anys quan passàvem hores jugant amb la GameBoy que avui, amb uns quants anys més, deixaríem d’anar al gimnàs perquè amb Wi-Fit ens podríem mantenir en forma? Si ens haguessin dit que un control de joc podia llegir els nostres moviments tampoc ens ho hauríem cregut, però avui dia ja hi ha una consola que és capaç de donar-nos això i molt més.

Pensant que els mòbils ja són tàctils qui ens diu que en uns anys no passarem les estones d’oci amb videojocs en 3D? Us ho imagineu? Quan vaig anar a veure Avatar no em creia el que estava veient. Era tot tan real i proper, les textures dels personatges, la gesticulació… tot plegat m’acabava marejant perquè crec que els meus ulls no eren capaços d’assimilar tanta perfecció.

Doncs bé, pensant-hi una mica crec que no és pas tan impossible que en uns anys convertim el menjador de casa nostra en una autèntica batalla campal amb les nostres consoles i videojocs. Imagineu un món on jugar a la consola sigui pràcticament tan real com el d’ara. On només ens calguin unes ulleres i posar-nos quatre cables a les mans per tenir una experiència en 3D pràcticament igual a la realitat. On jugar ens obligui a formar part activa del joc, és a dir, interactuar amb els personatges físicament i on les imatges no siguin planes, tinguin contorns, ombres i volum. No us fa una mica de por? La veritat és que no sé si m’agradaria tant jugar als Sims…
Continuar llegint »

Per què els videojocs de noies han de ser aquests?

Un dia estava una mica avorrida i no sabia què fer. Total que em vaig disposar a visitar alguna d’aquestes pàgines d’internet que permeten jugar online. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que hi havia jocs per a noies! Tota contenta vaig pensar: mira que bé, que saben que les noies també som usuàries de videojocs i han pensat en nosaltres. Ai… però m’esperava una ingrata sorpresa! Quan vaig triar un dels jocs (no sabia què m’anava a trobar perquè estava en japonès) em va caure l’ànima als peus.

Jocs per a noies, pel que vaig poder comprovar, és sinònim de perruqueries, d’estilista… jocs que no tenen en compte la capacitat intel·lectual de la dona i que es basen en: pentina, tenyeix amb aquest color, maquilla l’ull i els llavis, posa aquesta roba… perdoneu, però quina gràcia té?

Em va decebre pensar que encara avui estem pendents d’aquesta mena de tòpics. Segurament hi hagi noies que s’ho passin bé amb aquests videojocs, però no creieu que perpetuen els clàssics papers de la dona? Clar, com a dona no em pot agradar per exemple jugar a futbol? Encara que sigui femení? Només m’han d’agradar totes les coses que tinguin relació amb la moda i l’estètica? Em va semblar molt injust.
Continuar llegint »