Presentació de Ciao Bella

Ciao Bella es presenta com una variació del revolucionari Els Sims. A mig camí entre una història romàntica i un producte comercial per a nenes fatxendes de l’estil Poly Pocket, a Ciao Bella prendrem el control de la jove Elena. Una dona del seu temps amb un munt de decisions que prendre i problemes que resoldre als altres. Des de la crisi de parella de la seva germana que no vol casar-se fins a la seva meteòrica carrera professional. Tot això sense oblidar-nos del nostre nuvi, Elio. Si això us sembla poc encara us he d’explicar que el joc està fet en Flash i ha estat publicat per Big Fish Games. Podeu baixar-vos la demo d’una hora de durada des d’aquí, només disponible per a Windows.

L’acció del videojoc es desenvolupa en la barriada de Little Italy per la qual ens podrem moure més o menys al nostre aire visitant els llocs que estiguin oberts en funció de l’hora que sigui i del que duguem avançat de joc. I avançar a Ciao Bella consisteix a saber donar-li a la contestació ‘correcta’ (d’entre quatre o cinc possibilitats) que hauries d’ oferir a un determinat personatge controlat per l’ordinador. Les variables a cuidar són Health (que es recupera fent dieta sana a força de camamilla i esforçant-te en el gym), Culture (o llegixes llibres o navegues per internet), Family (es desenvolupa a mesura que interactues amb ells i els resols la vida), Work (consisteix a anar a treballar tots els dies) i Harmony (és una espècie de mitjana entre totes les altres, sobretot maquillar-te i veure la televisió).

Per a recordar les nostres cites disposem d’una agenda electrònica, en la qual podem veure a quina hora hem quedat i amb qui. També duem una maleta en la qual duem els objectes necessaris per a concloure la nostra aventura amb èxit. Gràficament el joc és agradable, amb un predomini del color rosa en la pantalla i amb uns gràfics molt ben dissenyats. Les animacions en flash no tenen desperdici, sobretot algunes relacionades amb les activitats que realitza la bruna italiana. Musicalment parlant, en la part que hem jugat, és molt recurrent amb sonatas italianes més que escoltades.
Continuar llegint »

Pokemon, camí de ser un clàssic

Malgrat ja fa molts anys que van aparèixer al mercat, resulta difícil ignorar la gran capacitat d’atracció que tenen els jocs de Pokemon. Poc té ja a veure amb la sèrie animada que va enganxar a molts als vuit anys, i encara i així el públic respon a la crida d’aquestes extranyes criatures. El més curiós és que malgrat la fórmula jugable no ha canviat, encara funciona.

Una partida de Pokemon és semblant a jugar, salvant les distàncies, a qualsevol Tycoon. Un ja sap el que hi ha, el que s’espera, nous temes i gràfics però jugablement estem parlant de productes quasi iguals. Tanmateix, en el cas de Pokemon l’atractiu té a veure amb la màgia d’emprendre una aventura, una espècie de viatges iniciàtics que es recomencen des de l’any 1999. Si us sembla analitzen la fórmula miracle de Pokemon, que li ha permès mantenir le mateix joc per a Nintendo DS, Gameboy Advance i GameBoy Color.

Èxit a Nintendo DS

Com la tradició de la sèrie requereix, les noves aventures de Pokemon ens arriben en dues versions quasi idèntiques. La diferència entre la versió Perla i Diamant consisteix en la presència d’un grup de criatures específic per versió. L’objectiu del joc consisteix a capturar el major nombre de Pokemon salvatges i d’entrenar-los per a enfrontar-los contra els líders de cada àrea i així aconseguir els trofeus.

A la nova regió de Sinnoh, l’aventura de Pokemon Perla i Diamant ens proposa aquesta caça de pokemon salvatge. De tant en tant vindrà el nostre rival a provar el nostre talent com a entrenador. Tres nous Pokemon són presentats a l’aventura Tortipouss, Ouisticram i Tiplouf. La situació inèdita posa també en escena els membres de l’Equip Galaxy, que realitzen experiments Pokemon amb la finalitat de controlar eternament la regió.
Continuar llegint »