Penseu en Crackdown, GTA i Assassin’s Creed, afegiu-li una bona dosi de bogeria i violència, la barreja us donarà una idea del que serà Protopye. En el cor del joc ens trobem amb el poc simpàtic encara que carismàtic Alex Mercer, un ésser vagament infectat per un virus causant d’alguns desordres de la seva anatomia. Una situació de difícil explicació i que l’empentarà a la recerca de la veritat i sobretot de la venjança. Alex posseeix unes capacitats fora de l’habitual, una força excepcional, una gran agilitat i una resistència sobrehumana. I la veritat és que en aquest sentit el joc reprén la verticalitat que trobem a Crackdown.

Aquest comportament tan ‘Spider-Man’ no és la única carta amagada de Alex Mercer, ja que la infecció viral que pateix li dóna altres poders. El nostre heroi passa bona part del seu temps ‘consumint’ altres éssers humans. Aquesta absorció té múltiples efectes, doncs assimila els coneixements i l’aspecte de les persones que consumeix. Perseguit per les forces de l’ordre, podrà així disfressar-se en qualsevol moment per a passar inadvertit. Millor encara, només ha de prendre les característiques d’un general de l’exèrcit ja pot disposar de la seva autoritat. Així que si heu d’arrassar un edifici només heu de sol·licitar el bombardeig. Si voleu pilotar un helicòpter, només heu d”absorvir’ un pilot i ja sabreu tot el necessari per controlar-ho, el mateix amb els tancs i altres armes.
Continuar llegint »

PSP ens continua portant multitud de remakes. Avui parlem d’una revisió de Crazy Taxi, un videojoc de Sega que va arrassar als salons recreatius el 1999. Aquesta edició per a PSP uneix tant la primera com la segona entrega, incloent-hi una sèria de novetats que pretenen fer d’aquesta la versió definitiva de tan exitosa franquícia.

Amb les seves respectives diferències, ambdues entregues del videojoc han estat estructurades d’igual manera. Podrem jugar amb dues versions del mapa de la ciutat: Arcade, que és el mapa que va aparéixer a les màquines recreatives; i Original, que era el mapa de les versions per a Dreamcast. Els recorregus de la primera entrega troben similituds amb els carrers de San Francisco, mentre que la segona part té més coses de Nova York.

A part del mode habitual de joc, en el qual lluitarem contra un rellotge que anirà recuperant-se segons els nostres avenços, tindrem versions amb temps en les quals haurem d’aconseguir la major quantitat de diners en un temps determinat.

El sistema de joc és tremendament senzill, clau de l’èxit de la saga. Prenem el paper d’un temerari taxista que ha d’anar recollint clients. Aquest es reconeixen per tenir un símbol de dòlar a sobre i un color que determinarà la distància a la qual es troba. Una vegada el recollim tindrem un rellotge que començarà el compte enrere. Quant menys temps triguem a portar-lo al seu destí més diners ens donaran i guanyarem temps per altres clients.
Continuar llegint »

Després de la seva edat d’or a principis dels anys 90, amb les produccions Lucas Arts y Sierra, les aventures gràfiques van decaure com a gènere. Des de fa alguns anys, estem presenciant un intent de renaixement, amb sèries com Syberia o Runaway. El point and click no ha mort per sort pels amants de les aventures gràfiques.

A Evil Days of Luckless John ens posem a la pell de Johnny Majer, noi de 30 anys que no ha tingut massa sort a la vida. Només arribar a Nova York, al 1925, s’assabenta de l‘herència del casino Bombardo després de la mort del seu tiet Léopold. L’optimisme li va llençar-se de cap a Snake City, petita ciutat perduda en el gran desert de l’oest americà on pren possessió del seu nou negoci. Desgraciadament, la mafia local no està tan contenta, i el cap de la banda té previst acabar amb la vida de John. Una de les primeres escenes del joc consisteix a fugir d’ells quan estan tancats al casino.

El joc compta amb uns correctes modelats en 3D pels quals ens anem desplaçant lliurement amb el teclat. A l’estil dels grans clàssics del gènere, és necessari explorar els llocs en la recerca d’objectes útils, que es recullen o utilitzen amb el ratolí. També es fa necessari anar resolent petits enigmes per a poder avançar en el joc.
Continuar llegint »

Amb l’arribada de 2008 va començar el goteig de títols esportius de la coneguda EA Sports. El primer en aparèixer va ser, precisament, el de la més antiga de les franquícies de la companyia nordamericana: Madden NFL. L’edició d’aquest any és la 18a ocasió en la qual els nois d’EA ens apropen el futbol americà sota el nom del veterà jugador dels Philadelphia Eagles, John Madden. L’edició de 2008 destaca per haver estat récord absolut de plataformes en les quals es va llençar:Game Cube, Wii, PS2, PS3, XBOX, XBOX 360, PSP, PC, DS y Mac OS.

El principal problema que tenen les franquícies que surten anualment és el poc temps que hi ha per a desenvolupar novetats, encara que hi ha entregues en concret que suposen un alt salt de qualitat. Probablement Madden NFL 08 sigui un d’aquests casos. Amb un excel·lent treball de producció, els responsables han intentat arreglar els problemes de versions anteriors, destacant les millores en el control i l’animació.

Evidentment, el resultat varia tot depenent de la plataforma en què estiguem jugant, però en qualsevol cas el resultat és notable, aprofitant les possibilitats de cada màquina. com tots els títols d’EA, Madden 08 compta amb moltes opcions de joc. Des d’una partida ràpida en la qual realitzar un partit d’exhibició fins a disputat la temporada regular de la NFL.
Continuar llegint »