Play Station Move

Segurament serà un dels gran llençaments de 2010 en el món de les videoconsoles. Fa uns anys, tots ens sorpreníem quan la Play Station 2 ens oferia jocs que, a través d’una càmera, llegia els nostres moviments i ens permetia moure’ns pel menjador, fer boxa, fer tocs de pilota o altres.

Això no va ser res, doncs ens esperava la Wii. L’arribada de la videoconsola de Nintendo va ser un autèntic furor. Amb un preu molt més reduït que les seves rivals, Play Station 3 o Xbox 360, la Wii incorporava un comandament amb el qual podíem jugar sense fils gràcies al detector de moviments del comandament. Així han anat sortint jocs, entre els quals el Wii Sports o les diferents versions de jocs de l’amic Mario Bross han estat algunes de les més venudes, entre d’altres.

Doncs bé, prepareu-vos perquè arriben més novetats. Nintendo pot començar a tremolar perquè ja està aquí Play Station Move, un comandament basat en la tecnologia que ha fet poderosa a Wii que ara Sony pretén millorar amb aquest comandament per a la Play Station 3.
Continuar llegint »

Espectacularitat màxima

Jo ho sé, i vosaltres també. Gràcies a alguna força divina el món no gira entorn al futbol, i gràcies a aquest fet molts podem gaudir d’altres tipus de jocs. Un clar exemple és NBA Live 2010. Hi ha molts usuaris, però que encara no s’acaben de fiar d’aquest joc. Permeteu-me que us digui que són prejudicis, si el provessin acabarien jugant com autèntics fanàtics, però bé cadascú té les seves preferències.

Pel que fa a NBA Live 2010, només tinc coses bones a dir. Realment em sembla un joc magnífic ja que des de bon principi només em sorprenia gratament. La jugabilitat de la que disposa el joc és molt bona i la diferència amb la realitat… jo que sóc una mica miop, no noto gran cosa. A part d’això, els detalls de les jugades són espectaculars. Els jugadors estiren els braços, intenten salvar la pilota quan és a punt de sortir del la pista de joc, etc. Personalment em sembla molt creïble.

Tots els meus amics han coincidit en el mateix, que NBA Live 2010 és molt millor que les versions antigues. Han arribat a millorar tots els errors de les anteriors. Gairebé tots coincideixen que la millora dels gràfics ha estat espectacular i que la semblança dels jugadors amb els reals sorprenent. En quant a les crítiques els seguidors de la saga 2K coincideixen que NBA Live 2010 és massa “dibuix animat” en quant a colors i il·luminació, ja que no és tan realista com el 2K. La veritat és que jo no acostumo a apreciar aquest tipus de detalls, i més tenint en compte que el meu joc preferit és el Mario Kart.
Continuar llegint »

Juga a poker amb el teu Mac

Tot va començar com la majoria d’aficions. Un no sap que realment està presenciant un dels moments més importants de la seva vida. És com el primer pas, que mai recordaràs. El primer petó que mai tornaràs a fer. I sense saber-ho, una tarda de diumenge estava participant activament en el que es convertiria en el meu futur més immediat. Una manera de guanyar uns diners extra sense moure’m de casa i jugant al que més m’agrada: al Texas Holdem, una de les modalitats del poker.

Cada cap de setmana convoquem una partida de Texas Holdem entre el grup d’amics. Res d’abusar els uns dels altres. La nostra economia és molt limitada i tots ho sabem, per tant ens tractem amb amor i paciència. Així que les nostres apostes són de cèntims d’euro. Al final de la partida el que més ha arribat a guanyar pot comprar-se un paquet de xiclets. Però és una gran excusa per passar una bona estona amb els amics, fer bromes i parlar una mica de la vida, de les coses que ens preocupen durant la setmana.

Però amb l’ingrés d’un nou membre a la colla de tota la vida, tot va tornar-se més fosc. Vam intentar integrar-lo al grup de poker, però no respectava les normes pactades feia anys. No només volia apostar més del que hauríem pogut portar a la cartera, també va crear mal ambient a l’enganyar-nos per desprès quedar-se amb els nostres apreciats cèntims d’euro. No, persones que juguen brut no les volem. Naturalment aquesta situació era nociva per a tots els integrants, fins i tot per ell. I he de dir que en algun moment vaig sentir llàstima per aquella persona que més tard configuraria un autèntic filó econòmic.

La qüestió és que passades unes setmanes el nostre nou amic va aparèixer amb un portàtil de Mac. La veritat és que el fet no va passar desapercebut, tots vam sentir certa enveja (es podia veure per les mirades i ja sabeu que un Mac, és un Mac i un Mac portàtil, és una cosa per tornar-se boig) i cap de nosaltres va ser capaç d’entendre a que es deia tal acte. Aviat vam sortir de dubtes. L’amic ens va explicar que havia vist que erem una mica lents al poker i especialment al Texas Holdem, ja que acostumen a ser partides més ràpides de l’habitual. Però clar, ell no tenia en compte que jugar al poker per a nosaltres es tractava d’una excusa per continuar amb la nostra relació, era només un pretext.

Bé, el nostre amic, anomenat a partir d’ara com “x” ens va posar al dia en qüestions de partides de poker online a través de la casa d’apostes Bwin. Francament, tots ens vam quedar sorpresos i vam entendre el perquè d’aquell Mac… una partida de Texas Holdem i un Mac, el que podríem dir mac poker, una delícia per ell, un futur mitjà de vida per mi. Per fer-nos una demostració va decidir iniciar la seva sessió i astuta com ningú, vaig quedar-me amb l’usuari, per si mai em fes falta. Al principi no era capaç d’entendre gran part de les coses que veia, més que res perquè em semblava pràcticament ficció que fos possible jugar al poker online sense que ningú et prenès el pèl. M’equivocava, ja que és exactament igual que anar a Las Vegas (o així es representa al meu imaginari una bona partida de poker) i jugar una partida en viu i en directe. Tot net, cap jugada fora de dubte. Claredat des del principi.
Continuar llegint »